I ja ho us podem assegurar: tant si ve caminant, en bicicleta o l’AVE, segur que serà puntual.
Però, realment qui viatge a alta velocitat és el temps. Ja ens trobem a la 12ª edició de la nostra Festa i un estiu més ens disposem a gaudir dels dies més animats del nostre barri.
Esperem que les activitats que hem preparat per a tots vosaltres siguin del vostre gust.
I sobretot, participa! Invita els teus amics i familiars a passar-ho be amb nosaltres.
Tindrem cinema a la fresca......ball amb un bon grup...
...i moltes coses més.
Vols veure el cartell d'aquest any? Clic aquí
1 comentari:
Des de fa 2 anys que una colla de veïns ens hem entossudit en fer ressorgir de les cendres els tradicionals partits de futbol de Solters contra Casats, que ara per ara es troben en perill d’extinció.
Així doncs, diumenge al mig dia, sota un sol abrasador, una dotzena de valents ens varem donat cita al camp de futbol de La Plana, amb intenció de posar punt final a 12a Festa del barri de la Plana-Fca.Nova.
El partit va començar més de mitja hora tard, degut a haver de reclutar jugadors. Aquest any els solters venien preparats, però els casats comptàvem amb moltes baixes respecte a l’any passat (David, Martos, Sergi, Toledo, Siscu...). Però afortunadament varem poder disputar el partit.
El camp es trobava en unes condicions pèssimes, i es va fer molt difícil exhibir les nostres qualitats tècniques. Més que un camp, semblava un hort. De fet durant tot el partit cap equip va ser capaç de fer ni 4 passades seguides.
Sense més dilació passo a redactar la crònica del partit, fent constar que aquesta l’escriu un “casat”, avui “cansat”, així que si el lector nota poca objectivitat, ja sap a que és degut.
L’equip dels casats el composavem 2 jugadors d’uns 60 anys, també dits “Dinosaures”: Pepe i Germán, 3 jugadors de 30 i tants també dits “Veteranus”: Paolo, Joan, Xavi, i un infiltrat juvenil per donar-nos aire: l’Isidro.
Per part dels solters no em sé l’alineació però recordo al Sergi, l’Oriol, el Xavi, i 3 més que corrien com lleopards. Des d’aqui els incito a escriure la seva cronica vsita des del seu punt de vista.
La primera i única part va iniciar-se amb arribades perilloses a la porteria dels casats, però la defensa, amb Germán i Paolo com a màxim exponent, i un inspirat Pepe a la porteria, van deixar el marcador a 0.
Als 10 minuts Xavi inaugurava el marcador a favor dels casats després una genial assistència de Joan. El 2 a 0 no tardaria gaire a arribar, també de les botes de Joan que servia en safata a Germán un gol que li donaria aire per afrontar tot el partit.
Amb el 2 a 0, el partit va entrar en fase de coma. El sol cremava, i costava córrer, amb les botes plenes de pedres les passades es feien imprecises. En aquest punt del partit els solters, per qüestions d’edat, disposaven de 5 minuts més d’aire, que van aprofitar per empatar el matx amb 2 gols ràpids. De mentre els “casats” , que no “castrats”, ens discutíem la plaça de porter per poder estar sota l’ombra del travesser, i perquè no dir-ho, per no haver de córrer durant una estoneta.
Desprès de reposar una mica amb el joc en marxa i encaixar 2 gols, els casats varem reprendre el partit amb més encert, Isidro després d’una internada per la banda esquerra va tornar a avançar als casats en el marcador 3-2, i Xavi va ajudar entrar a la porteria un xut de Joan. Amb el 4 a 2 ja hauríem plegat tots, fins hi tot els solters, però l’amor propi no ens va deixar ni a uns ni als altres. Ho varem fer pel públic que va venir a encoratjar-nos, alguns amb cadira inclosa!
Altre cop el partit va donar un tomb, i els solters van marcar 3 gols seguits que els posava per davant del marcador 4-5. Sense donar massa temps a res, per fi Joan, encara amb una dosi extra d’aire va marcar el seu primer gol del partit, i feia pujar l’empat a 5 en al marcador (fictici).
En aquest punt varem decidir instaurar el Gol d’Or i plegar quant abans millor. Els “cansats” varem reestructurar l’equip com a l’inici del partit: amb Pepe a la porteria, Paolo i Germán a la defensa, Joan distribuint joc i Isidro i Xavi en punta. Però que passa? som un menys! en Germán esta estirat sota l’arbre, descansant i rebent massatges de les preparadores físiques! va fer falta poca insistència per part dels seus companys, per a que tornés a entrar al camp, i ni 30 segons després, Joan des de la banda dreta, quasi sense angle, engaltava un potent xut que posava final al partit. Casats 6, Solters 5.
Joan va ser escollit MJP (Millor Jugador del Partit), a priori sense premi.
Un any més els casats hem tornat a guanyar, però això no té importància. El que és realment important és que varem passar una estona divertida, fent esport d’equip, fent amistat, ampliant relacions i estrenyent-ne d’altres, dins i fora del camp.
Avui un dia després a alguns ens fan mal les cames, i tenim la cara vermella del sol, però malgrat tot, l’experiència és positiva, i esperem tornar-hi l’any vinent, abans no cal, no fa falta abusar, que els excessos són perjudicials.
Volem anima a tots aquells que no vareu venir, a que vingueu l’any vinent, ni que només sigui a jugar 5 minuts o a mirar. Us asseguro que aquest ambient val la pena.
Publica un comentari a l'entrada